FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'úter o matriu. Artèria uterina. Que és fill de la mateixa mare que un altre, però de pare diferent. Germà uterí. Matrilineal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la mateixa substància amb un altre. Crist, coetern i consubstancial amb el Pare i l'Esperit Sant. Inseparable, propi, coexistent. L'elegància és consubstancial amb ella. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de la soldadesca mercenària, generalment d'origen turc i, potser, de pare turc i mare grega, al servei dels diversos ordes militars establerts a Xipre, Jerusalem, Rodes, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (una cosa o una persona) d'allò a què està aferrada. No podien desaferrar l'infant dels pantalons de son pare. Aquell individu no es desaferrava del meu costat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cridar (les ànimes dels morts, els dimonis), a comparèixer, a respondre. Evocar l'ànima del seu pare. Portar (alguna cosa) a la memòria, a la imaginació. Evocar un record. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nat després de la mort del pare. Un fill pòstum. Que s'obté després de mort. Glòria, fama, pòstuma. Publicat després de la mort de l'autor. Obra, novel·la, pòstuma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc de sepultura d'un o més morts, especialment la coberta d'una llosa o marbre, la que té quelcom de monumental. Ha portat flors a la tomba del seu pare. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que perdona, que disculpa, fàcilment els errors, les faltes. El pare ha estat massa indulgent amb el seu fill, envers el seu fill. Un públic excessivament indulgent. Ésser algú indulgent amb si mateix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guanyar-se la voluntat (d'algú). Miraré de conquistar el meu pare perquè em pagui el viatge. Fer-se seva (una persona) inspirant-li amor. Amb la seva bellesa i bondat, la noia l'havia conquistat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sofrir, permetre, (una cosa molesta, perjudicial, etc.), podent evitar-la. Els teus fills, com comportes que no respectin el teu pare? No comprenc que li comportis aquesta manera de tractar-te. Ésser tal que li és apropiada (alguna cosa). La seva renda comporta despeses més [...]
